ja es pot veure el videoclip dels Nens Eutròfics,
dimarts, novembre 24, 2009
dilluns, novembre 23, 2009
més herbert
ara, el Herbert poeta en les traduccions de Stefano M. Cingolani que foren llegides en l'acte de presentació d'"Un bàrbar al jardí":
Dues gotes
Els boscos cremaven –
i ells
s’enllaçaven les mans al coll
com a poms de roses
la gent corria als refugis –
ell deia la meva dona té cabells
en què t’hi pots amagar
envoltats en la mateixa manta
xiuxiuejaven paraules desvergonyides
lletanies d’enamorats
Quan el perill es feia gran
se saltaven als ulls
tancant-los fort
tan fort que no sentien el foc
que els arribava a les pestanyes
fins al final valents
fins al final fidels
fins al final semblants
com dues gotes
suspenses al perfil d’una cara
La paràbola del rei Midas
Per fi els cérvols d’or
dormen tranquils a les clarianes
igual les cabres de muntanya
amb el cap damunt d’una pedra
els urs els unicorns els esquirols
i en general tota la salvatgina
rapaç i pacífica
i també les aus totes
el rei Midas no va de cacera
se li ha acudit la idea
de capturar un silè
el va perseguir tres dies
fins que el capturà
i havent-li donat un mastegot
entre els ulls li demanà
– què és millor per a l’home
el silè renillà
i contestà
– ser no-res
– morir
el rei Midas torna al seu palau
però el cor del savi silè cuit en el vi
no és del seu gust
camina turmentant-se la barba
i demana als vells
– quants dies viu la formiga
– per què el gos udola abans de morir
– quant serà alta una muntanya
aixecada amb els ossos
de tots els animals i homes que foren
després va fer-ne cridar un
que sobre àmfores vermelles
pintava amb la ploma d’una guatlla negra
seguicis nupcials i competicions de cursa
i que a la pregunta de Midas
sobre per què fixava la vida de les ombres
va contestar:
– perquè el coll d’un cavall al galop
és bell
i les vestes de les noies que juguen a pilota
són com un riu vives i irrepetibles
dóna’m el permís de seure al teu costat
demana el pintor de les àmfores
parlarem de la gent
que amb mortal seriositat
torna a la terra un gra
i en recull deu
que arregla una sandàlia i la república
compta els estels i els òbols
escriu poemes i es doblega
per a recollir de la sorra un trèvol perdut
una mica beurem
i una mica filosofarem
i potser ambdós
que som fets de sang i d’il•lusió
ens lliurarem per fi
de l’opressora lleugeresa de l’aparença
dissabte, novembre 21, 2009
esperant hector arnau
ara ens arriba Hector Arnau
valencià,
universal,
el dimecres 25 a l'hora de sempre -20,30-
a l'o.r.i.n.a.l.-horiginal
ens sorprendrà
divendres, novembre 20, 2009
guillot/duran
foc creuat
de paraules
d’accents
la rapsòdia
es desgrana
repica
goteja
i enfila
l’agulla,
retorna
records
sense sucre
sentits que son dits
espurnes
de l’aire
de sitges
i petges
afectesparaules
i remor
i brunzit
i motor
i final
i aplaudim
i teló
dilluns, novembre 16, 2009
Ana Guillot i Joan Duran
recitaran, el dimecres 18 de novembre a l'Horiginal a les 20,30h.
ANA GUILLOT
8
Si la mano sostiene los pezones
que alguien ha mutilado
si asoman cabezas de dioses lunares
y mentirosos
en el cuerpo encogido
entre las vísceras doloridas
y hambrientas
si se intenta mirar
hacia el poniente
aunque estén huecos los ojos
como los cráneos amarillos
como las amapolas
si los dientes
si el gesto es implorar
si hay olor a piedra
a basalto
si hemos cuadriculado los vientres
como un estigma
si nada perdura
en el infinito cáliz de la noche
si el inocente duerme
la condena perpetua de su miedo
Entonces es probable
que el que juega a los dados
palpite las tinieblas
como un verdugo insomne sin embargo
.
[de Mientras duerme el inocente]
8
Si la mano sostiene los pezones
que alguien ha mutilado
si asoman cabezas de dioses lunares
y mentirosos
en el cuerpo encogido
entre las vísceras doloridas
y hambrientas
si se intenta mirar
hacia el poniente
aunque estén huecos los ojos
como los cráneos amarillos
como las amapolas
si los dientes
si el gesto es implorar
si hay olor a piedra
a basalto
si hemos cuadriculado los vientres
como un estigma
si nada perdura
en el infinito cáliz de la noche
si el inocente duerme
la condena perpetua de su miedo
Entonces es probable
que el que juega a los dados
palpite las tinieblas
como un verdugo insomne sin embargo
.
[de Mientras duerme el inocente]
AMOR
Avui et plouré d’oripell.
Et veig als ulls el bivac
d’inflorescències d’atzavara
que dormen com clavades
als capçals de cada platja,
i aquest poble que es bada
al mar, després que plogui,
amb terboleses de semen
des dels torrents. L’or,
les deixalles, tot m’ho dones,
i els mobles vells que la gent,
quan marxa d’aquest lloc,
deixa a l’embat d’altres vides.
Hi ha aquest trànsit d’objectes
quan ens fem el suïcida
que desballesta al portal
les seves quatre pertinences:
se’n diu amor, d’això, que t’entra
als ulls i la salabror hi espurneja.
Tot això m’ha dit.
I que avui et plouré d’oripell.
diumenge, novembre 15, 2009
alló d'en Zbigniew,
sergio garau
un plaer, viure el recital
d'en Sergio, el poeta sardo-tedesco,
o "de quan l'idioma
no és ben bé una barrera"
dissabte, novembre 07, 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
